Èxit de públic a la conferència sobre prevenció d’incendis forestals

Davant d’un auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals ple, el sots inspector dels GRAF, Jordi Pagès,  va explicar  que els grans incendis forestals ja no es poden abordar només com una emergència d’extinció. La crisi climàtica ha alterat el comportament del foc fins al punt que alguns incendis superen la capacitat operativa dels cossos d’emergència. Considera que s’han afrontar des de noves perspectives tàctiques i estratègiques, en les quals ja treballa el Cos de Bombers de la Generalitat.  

La conferència havia d’anar a càrrec de Marc Castellnou, cap dels GRAF, però va ser substituït per Pagès després que Castellnou excusés l’assistència. L’acte formava part del cicle municipal sobre l’entorn natural i la prevenció d’incendis en urbanitzacions.   

Els incendis de sisena generació  

Pagès va centrar la intervenció en els incendis de sisena generació, focs més ràpids, intensos i devastadors, amb prou energia per modificar l’atmosfera immediata i generar dinàmiques pròpies. El Departament d’Interior ja descriu els incendis de sisena generació com focs associats al canvi climàtic, amb boscos “fora de rang climàtic”, més disponibles per cremar i capaços d’alliberar tanta energia que poden modificar l’atmosfera i generar tempestes de foc.   

Cal canviar l’economia del país per prevenir els focs  

El missatge de Pagès va anar més enllà de la gestió de l’emergència. El sotsinspector va defensar que cal canviar l’economia i adaptar el paisatge al nou escenari climàtic. Segons que va remarcar, bona part dels boscos actuals han acumulat massa combustible vegetal i ja no responen al clima per al qual es van formar. La Generalitat assenyala en el Pla anual de prevenció, vigilància i extinció d’incendis forestals del 2026 que Catalunya té un 65% de territori forestal i que la gestió forestal no arriba al 20% de la superfície, una situació que ha generat càrregues de combustible que poden superar la capacitat d’extinció.   

Reduir la càrrega del sotabosc  

La prevenció, va insistir Pagès, passa per reduir la càrrega del sotabosc, fragmentar el paisatge i recuperar activitats que mantinguin espais oberts. En va posar un exemple quotidià: consumir xai. Les ovelles i altres ramats contribueixen a gestionar el sotabosc i a mantenir un mosaic agroforestal menys vulnerable al foc.  

Focs que no es poden apagar  

Pagès també va defensar la necessitat d’assumir que, quan es produeixen incendis de gran intensitat, la prioritat pot deixar de ser apagar el foc en tot el perímetre i passar a protegir la població. En escenaris de perill, els Bombers poden ordenar confinaments. Protecció Civil estableix que confinar-se és refugiar-se a casa o a l’edifici més proper i que el confinament és la mesura de protecció per defecte, tret que les autoritats ordenin una evacuació.   

La xerrada tindrà continuïtat el 2 de juny amb una nova sessió sobre prevenció d’incendis forestals a càrrec de l’ADF i els Bombers de Viladecavalls. El focus passarà del diagnòstic general a les mesures d’autoprotecció i prevenció que poden aplicar veïns, comunitats i propietaris en un municipi amb urbanitzacions i zones forestals.  D’entre les mesures de prevenció destaca la importància de la corresponsabilitat amb el manteniment de les parcel·les en condicions per evitar la propagació del foc. Fins i tot els hàbits de consum poden formar part de l’estratègia per fer front a la crisi climàtic i formar paisatges més resilients.